En dic tallers de clown.
Pentura perquè la paraula “pallasso” s’ha convertit en un insult.
Pentura perquè en anglès tot sembla més important.
I quin títol pos en aquests escrits que parlen del que passa als tallers?
Dois?
Sí. Dois!!
Una escola a un poble
Duu un xandall de color vermell apagat. No està gras, però té la cara rodoneta, i pentura també el cos, tot i que el xandall en dissimula les formes. Aviat és evident que té el somriure fàcil i que li agraden els jocs que els propós. Deu estar a punt de fer catorze anys, i em fix en ell perquè quan fem mamballetes a algú que ens acaba de fer riure, ell les fa fluixetes, sense força i amb la màniga del xandall esmorteint l’impacte de les mans.
M’atur a mirar-lo, i tot d’una canvia el ritme i ho fa amb més ganes.
Li deman que recuperi les mamballetes que feia abans, quan jo me l’he quedat mirant.
Costa una mica, però aviat ho troba.
Deman al grup de fer les mamballetes al estil de l’al·lot del xandall vermell.
Reim.
Més tard, a un dels jocs, s’equivoca i tot seguit fa un gest espontani com de voler fer-se més petit, d’encollir-se.
Li deman que l’exageri i tornam a riure.
Durant la sessió, un parell de vegades, li deman que es col·loqui just devora d’algú per a veure si puc treure encara més suc d’un gest potencialment còmic.
Funciona. És col·locar-lo a ell – ja sigui tot fent mamballetes o tornant petit – devora d’una companya com perquè la situació sigui molt més divertida.
I quan estam a punt d’acabar, ell ens regala el millor moment clown del dia. S’equivoca en un altre joc. La reacció que té quan es fa petit, però sobretot la cara i els ulls que posa, fan riure tothom.
M’acomiat del grup amb el cor ple de vida.
Lluís Colom 