“En dic tallers de clown.
Pentura perquè la paraula “pallasso” s’ha convertit en un insult.
Pentura perquè en anglès tot sembla més important.
I quin títol pos en aquests escrits que parlen del que passa als tallers?
Dois?
Sí. Dois!!”
Una escola
Duu ulleres i té els cabells negres.
Té una amiga i van juntes. Entren juntes. Seuen juntes.
Cap al final, veig com mira cap a fora, per la finestra.
Faig com que mir jo també cap a fora. Cap allà on ella mira.
I després li deman que vagi devora la finestra. Fa tot el que li deman que faci.
“Mira”
“Ara, mira’ns”
“Tornar a mirar fora”
“Mira’ns”
“Gira’t cap a fora”
“Cap a nosaltres”
Plora.
Vaig cap a ella.
Les llàgrimes li cauen galta avall.
Té els ulls ben oberts.
Li oferesc un mocador de paper.
“Agafa’l sense mirar. Segueix mirant les teves companyes.”
I el moc amunt i avall el paquet de mocadors fins que ella l’atrapa amb força.
Jo estrenc.
En treu un bocí.
Riuen.
“Les emocions passen aquí abaix i no les veiem, però pugen fins als ulls i les veiem. Això, això són les emocions i el que li passa a ella és meravellós. Deixa sortir les emocions sense tapar-se la cara amb les mans. Sense girar-se d’esquena. És el més fantàstic de tot el que hem vist avui.”
Fem mamballetes.
Ella somriu.
Lluís Colom 